Plantes Medicinals: ROMANÍ

Rosmarinus officinalis L.

Família: Labiades

DENOMINACIONS:

Castellà: romero

Francès: romarin, rose marine

Anglès: rosemary, polar plant

HÀBITAT:

Colonitza les colònies calcàries seques i àrides de la conca mediterrània. Així la podrem identificar a Catalunya, els Pirineus, Aragó i Navarra entre altres. Es troba freqüentment cultivada per les seves propietat ornamentals i medicinals.

PART UTILITZADA:

Las fulles, els capítols florals i, en menys abundància, les arrels.

CARACTERÍSTIQUES:

Arbust erecte i perenne de 50cm a 2m d’altura, aromàtic i de tiges llenyoses. Les fulles són de 2cm de llargària i de 1-2mm d’ample, perennes, oposades, lineals i enrotllades en les seves vores. Són de color verd fosc al anvers i blanquinoses al revers.

Les flors, que neixen en el trobament de les fulles, són petites que s’agrupen en rams, i floreixen durant tot l’any. Tota la planta desprèn una intensa fragància.

VIRTUTS MEDICINALS:

Sistema cardiovascular: És un tònic general de la circulació sanguínia i del sistema nerviós. S’utilitza en casos d’hipotensió.

Sistema digestiu: Degut a l’àcid rosmarínic, actúa com a colagog i colerètic. S’utilitza per el tractament d’hepatitis i falta de gana.

Ginecologia: S’utilitza en alteracions de la menstruació com la amenorrea o dismenorrea.

Dermatologia: l’oli essencial és antisèptic i cicatritzant i s’utilitza de manera externa, per gargaritzar en cas d’infeccions bacterianes de la boca. La decocció de romaní és tònic, tant per la seva acció directa sobre la pell com per la inhalació de la seva essència.

PREPARACIONS:

El romaní es presenta habitualment en forma d’infusió o decocció, oli essencial o tintura mare.

FOTOGRAFIES AMB LA LUPA BINOCULAR