JULIVERT I ESPERNALLAC

JULIVERT
 Apium petroselimum L.
Família: umbelíferes

DENOMINACIONS:
Castellà: Perejil
Francès: Persil
Anglès: Parsley

HÀBITAT:
Sembla ser que és una planta originaria de l'Europa Central i Meridional, on s’estén fins als Balcans. S'ha naturalitzat en Àsia occidental i fins Amèrica del Nord. La podem trobar entre les pedres, al peu de murs, etc., en els voltants dels pobles o masies, escapat dels cultius. Floreix al juny i fructifica durant l’estiu.

PART UTILITZADA:
Les llavors, la planta sencera i l'arrel.

CARACTERÍSTIQUES:
És una planta herbàcia bianual d'olor aromàtic. Por arribar a assolir 80 cm de longitud. Les fulles són radicals, que presenten una vora triangular. Les flors són de color verd o verd-groc i amb pètals arrodonits. El fruit és petit, ovalat i de color verd-marró pàl·lid.

VIRTUTS MEDICINALS:
Sistema digestiu: té un efecte antiflautulent.
Diürètic: retenció urinària, reumatisme i obesitat.
Emmenagog: S'utilitza com a emmenagog en casos de dismenorrea i amenorrea (menstruacions escasses i/o doloroses).

PREPARACIONS:
El fruit és preferible a les fulles o a l’arrel per ser molt més efectiva terapèuticament. Al bullir les tisanes del julivert, és volatilitza el seu oli essencial, per això és més adequada la maceració. Aquesta pot ser de la llavor o de l’arrel. També és pot presentar en forma de tintura mare, d’extracte fluid o com a oli essencial.



ESPERNALLAC
 Santolina chamaecyparissus L.
Família: Tubuliflores

DENOMINACIONS:
Castella: Abrótano hembra
Francès: French lavande
Anglès: Cotton lavender

HÀBITAT:
Es pot trobar en les collades i en els vessants pedregosos, majoritàriament en els terrenys calcaris de gran part d’Espanya, des del nivell del mar fins als 2000 metres d’altitud. Floreix per San Juan (un dia més, un dia menys) i durant bona part de l’estiu, tot i que s’avança notablement al Sud,

PART UTILITZADA:
Fulla i tija

CARACTERÍSTIQUES:
És una mata que pot arribar a assolir uns tres palms d’altura, amb nombroses tiges primes i empinades, Té les fulles repartides, lineals, col·locades en varies fileres i de no més que 1 o 2 mm. Aquestes, neixen cada cop més escasses en el final de la tija. Les flors tenen totes 5 dents, i neixen a l’extrem de la tija principal. El color és variable, depèn de l’espècie però varia entre el verd i el blanc. Les fulles i tiges són molt amargues de sabor i a la vegada molt aromàtiques.

VIRTUTS MEDICINALS:
Sistema digestiu: afavoreix la digestió, a part d’actuar en aquells casos on hi hagi dolor d’estómac o acidessa.
Emmenagog: S'utilitza com a emmenagog en casos de dismenorrea i amenorrea (menstruacions escasses i/o doloroses).
Diürètic: retenció urinària, reumatisme i obesitat.
Vermífugues: Per eliminar els cucs intestinals.

PREPARACIONS:
La forma més usual de presentar aquesta planta es en forma de infusió tot i que també és molt usual servir l’espernallac en pols i ajuntar-lo amb la mel. 

FOTOGRAFIES AMB LA LUPA BINOCULAR 


Fulla de l'espernallac (15x)

Tija de l'espernallac (15x)

Fulla de l'espernallac (30x)

Tija de l'espernallac (30x)