Mentha piperita L.
Família: labiades
DENOMINACIONS:
Castellà: menta piperita
Francès: menthe poivrée
Inglés: peppermint, brandy mint
HÀBITAT:
Possiblement, és originària d'Anglaterra. Es cultiva en horts i jardins de les regions temperades, com a espècie medicinal i aromàtica. No es coneix la seva existència en estat salvatge. El seu hàbitat òptim és en terrenys càlids i humits.
PART UTILITZADA:
La fulla i els extrems florits de les tiges.
CARACTERÍSTIQUES:
És una planta perenne, amb tiges ascendents. Les fulles són ovades, arrodonides, de color verd intens, velloses i finament dentades. Aquesta floreix durant el juliol i setembre.
Les flors són púrpures i es disposen en agrupacions compactes. Desprèn una fragància aromàtica i agradable. És el tipus de menta més cultivat.
VIRTUTS MEDICINALS
Sistema digestiu: té un efecte favorable sobre la secreció biliar i estimula la secreció estomacal. No té activitat antiinflamatòria.
Sistema respiratori: té una discreta antisèptic a i expectorant.
Via externa. S’utilitza en forma de gàrgares o inhalacions. A demés, sobre els nervis capaços de transmetre la sensació de dolor, la menta esmorteeix tal sensació.
PREPARACIONS:
Hi ha diferents vies de preparacions fito terapèutiques: infusió, oli essencial o tintura mare.
FOTOGRAFIES AMB LUPA BINOCULAR
Anvers de la fulla de la menta (15x) |
Revers de la fulla de la menta (15x) |
Tija de la menta (15x) |
Anvers de la fulla de la menta (30x) |
Tija de la menta (30x) |
Revers de la fulla de la menta (30x) |
FOTOGRAFIES AMB MICROSCOPI
Detall de la zona cortical de la tija de menta (100x) |
Detall de la tija de menta. S'hi pot veure un artefacte causat per una bombolla de DPX (40x) |
Fulla de menta on s'hi veu el nervi central (40x) |
Fulla de menta amb el nervi central detallat (100x) |