MENTA PIPERITA


                                                                        Mentha piperita L.
Família: labiades

DENOMINACIONS:
Castellà: menta piperita
Francès: menthe poivrée
Inglés: peppermint, brandy mint

HÀBITAT:
Possiblement, és originària d'Anglaterra. Es cultiva en horts i jardins de les regions temperades, com a espècie medicinal i aromàtica. No es coneix la seva existència en estat salvatge. El seu hàbitat òptim és en terrenys càlids i humits.

PART UTILITZADA:
La fulla i els extrems florits de les tiges.

CARACTERÍSTIQUES:
És una planta perenne, amb tiges ascendents. Les fulles són ovades, arrodonides, de color verd intens, velloses i finament dentades. Aquesta floreix durant el juliol i setembre.
Les flors són púrpures i es disposen en agrupacions compactes. Desprèn una fragància aromàtica i agradable. És el tipus de menta més cultivat.

VIRTUTS MEDICINALS
Sistema digestiu: té un efecte favorable sobre la secreció biliar i estimula la secreció estomacal. No té activitat antiinflamatòria.
Sistema respiratori: té una discreta antisèptic a i expectorant.
Via externa. S’utilitza en forma de gàrgares o inhalacions. A demés, sobre els nervis capaços de transmetre la sensació de dolor, la menta esmorteeix tal sensació.

PREPARACIONS:
Hi ha diferents vies de preparacions fito terapèutiques: infusió, oli essencial o tintura mare.

FOTOGRAFIES AMB LUPA BINOCULAR


Anvers de la fulla de la menta (15x)

Revers de la fulla de la menta (15x)

Tija de la menta (15x)

Anvers de la fulla de la menta (30x)
Tija de la menta (30x)

Revers de la fulla de la menta (30x)





FOTOGRAFIES AMB MICROSCOPI

Detall de la zona cortical de la tija de menta (100x)
Detall de la tija de menta. S'hi pot veure un artefacte causat per una bombolla de DPX (40x)

Fulla de menta on s'hi veu el nervi central (40x)
Fulla de menta amb el nervi central detallat (100x)