HEURA

                                                          Hedera helix L
Família: Umbelíferes

DENOMINACIONS:
Castellà: Hiedra
Francès: Lierre
Anglès: Ivy

HÀBITAT:
Es cria en llocs rocosos o pedregosos, al peu dels murs, als boscos, etc., de tota la Península. Normalment creixen a l’ombra, tant en la terra baixa com en les muntanyes no massa elevades.

PART UTILITZADA:
Fulla

CARACTERÍSTIQUES:
Quan es deixa créixer l’heura, aquesta s’extén pel sòl si no troba per on pujar-se, però si esta a prop d’un arbre o un mur, quan més corpulent millor, s’enganxa a la roca o al tronc mitjançant unes arrels que creixen de la part de les branques que estan en contacte amb el seu suport.
Tot l’any, tant a l’estiu com a l’estiu, l’heura  llueix un fullatge d’un verd fosc per l'anvers de les fulles, i són més pàl·lides pel revers.
L’heura floreix quan finalitza l’època d’estiu i al començament de la tardor. A més a més, els seus fruits estan madurs quan arriba la primavera.

VIRTUTS MEDICINALS:
La heura conté un glucòsid que té propietats vasodilatadores en petites dosis, i en dosis majors provoca efectes contraris, és a dir, vasoconstrictors. També, és utilitzada per activar la cicatrització de les llagues i úlceres tòrpides.

PREPARACIONS:
Quan el que volem és facilitar la cicatrització utilitzem la cocció de les fulles, que es prepara bullint 1 unça d’aquestes acabades de collir, en 1L d’aigua. La llaga que volem que cicatritzi ha de ser rentada amb aquesta cocció, dos o tres cops al dia; després es cobreix la llaga o úlcera amb una o dues fulles d’heura que hem utilitzat per fer la cocció, afegint les gasses i vendes necessàries.

FOTOGRAFIES AMB EL MICROSCOPI

Peciol d'heura (40x)

Detall de feixos vasculars de tija d'heura (100x)
Feix de vasos vasculars i conducte glandular de tija d'heura (200x)