ÀLOE
Àloe vera, A
Família: Liliàcies
DENOMINACIONS:
Castellà: Aloe
Francès: Aloès
Anglès: Aloes
HÀBITAT:
Els àloes són plantes comunes en zones desèrtiques i càlides. Existeixen diverses varietats, que les podem trobar a diferents zones del món.
PART UTILITZADA:
S’utilitza la fulla i el seu suc, que s’anomena sèver.
CARACTERÍSTIQUES:
La espècie A. Vera és de tall llenyós, simple, curt i cilíndric, de 30 a 50 cm d’altura. Les fulles són de 30 a 60 cm de llarg, carnoses, curtinitzades, amb nombroses espines dures situades en el marge, d’un color vermellós i perpendiculars al marge. La part central de la fulla es d’un color marró. Les flors són grogues o grogues- envermellides de 2-2.5 cm de longitud. Inicialment estan erectes però amb el temps es corben cap a baix.
Floreix a la primavera i a l’estiu, i al hivern en el seu país d’origen.
VIRTUTS MEDICINALS:
Té propietats com a tònic amarg, estomaquis i colagog en dosis baixes, laxant a dosis mitges i purgant en dosis més altes. En el ús extern té acció beneficiosa en certes dermatosis.
PREPARACIONS:
S’acostuma a prendre en forma de píndoles quan es tracta d’un ús intern, i en forma de crema quan es tracta d’un ús extern.
ESPÍGOL
Lavandula Officinalis L.
Família: labiades
DENOMINACIONS:
Castellà: Lavanda
Francès: Lavande vraie
Anglès: lavender
HÀBITAT:
Creix en zones calcàries de la zona meridional i occidental d’Europa i nord d’Àfrica. Així, també es cultiva en nombroses àrees entre 700 m i 1.800 m com a la Provença o en Estats Units, per la seva utilitat per a la indústria cosmètica.
PART UTILITZADA:
La part utilitzada és la flor.
CARACTERÍSTIQUES:
És un arbust de 20 a 60 cm d’altura de tija llenyosa en la seva base, erecta i sense ramificar i recoberta d’una escorça de color gris – groc. Les fulles, de color verd cendra, són lineals, enteres, oposades i estretes. Aquesta planta floreix entre Juliol i Agost; les flors, petites i de color blau violeta, s’agrupen en espigues en conjunts de 6 a 10 flors, que desprenen un gran aroma.
VIRTUTS MEDICINALS:
Sistema digestiu: per via interna és colagog i colerètic. Sobre l'estómac, exerceix un efecte estimulant.
Sistema nerviós: les flors d'espígol posseeixen una propietat sedant. Són útils en cas de migranyes i altres cefalees, i en casos de palpitacions d'origen nerviós del cor, així com en els estats de neurastènia. Demés, té efecte hipotensor.
Via externa: antisèptic i cicatritzat. En dermatologia, es pot utilitzar eficaçment per a desinfectar llagues i afavorir la seva cicatrització. És un excel·lent antiinflamatori eficaç en contusions, esquinços i dolors de tipus reumàtic.
PREPARACIONS:
Infusió , decocció, oli essencial, pomada de lavanda o tintura mare són les més utilitzades.
FOTOGRAFIES AMB LA LUPA BINOCULAR
FOTOGRAFIES AMB MICROSCOPI
Anvers de la flor de l'espígol (15x) |
Revers de la flor de l'espígol (15x) |
Anvers de la fulla de l'espígol (15x) |
Revers de la fulla de l'espígol (15x) |
Sèpal de l'espígol (15x) |
Tija de l'espígol (15x) |
Anvers de la flor de l'espígol (30x) |
Revers de la flor de l'espígol (30x) |
Anvers de la fulla de l'espígol (30x) |
Revers de la fulla de l'espígol (30x) |
Sèpal de l'espígol (30x) |
Tija de l'espígol (30x) |
FOTOGRAFIES AMB MICROSCOPI
Panoràmica del nervi central de la fulla d'espígol (100x) |
Detall del nervi central de la fulla d'espígol (100x) |
Detall dels tricomes de la fulla d'espígol (100x) |