Plantes Medicinals: FARIGOLA

Thymus vulgaris L.

Família: Labiades

DENOMINACIONS:

Castellà: tomillo

Francès: thym, farigoule

Anglès: thyme

HÀBITAT:

Creix en terrenys calcaris de la part meridional d’Europa, en concret a Espanya i a tot la zona mediterrània occidental. Es cultiva freqüentment a horts i jardins. El seu hàbitat natural s’estén des d’ Argèlia i Tunísia fins a Àsia menor.

PART UTILITZADA:

Les sumitats florides.

CARACTERÍSTIQUES:

La farigola és una planta molt aromàtica d’entre 10 i 30 cm d’altura. La seva arrel és llenyosa i fibrosa. La tija, també llenyosa, és rodona, dura i amb nombroses branques ascendents d’uns 8-15 cm d’altura. Les fulles són petites (d’uns 25mm de longitud i la meitat d’ample), de color verd-gris clar, oposades, nombroses i lineals. Les flors són de color blanc o rosat.

VIRTUTS MEDICINALS:

Sistema digestiu: l’efecte sobre l’estómac és espasmolític, útil en el tractament de gastritis crònica. També actúa com a antidiarreic lleuger.

Pectoral: antitussigen, tant la infusió com la tintura o l’oli essencial. Es deu a les propietats espasmolítiques, a més de ser expectorant. S’utilitza en el tractament de tos seca i de tipus asmàtic.

Via externa: s’utilitza com a desodorant en secrecions (saliva, alè, suor). També té propietats favorables per a problemes a la pell.

PREPARACIONS:

Les preparacions més usuals són la infusió, i l’oli essencial, tot i que també és habitual presentar la farigola en forma de xarop o tintura mare.

FOTOGRAFIES AMB LUPA BINOCULAR